Tenim tendència a voler classificar, encasellar i tenir-ho tot dins d’un control fictici; de voler posar nom a les persones i de posar-les en generalitzacions absurdes i injustes; d’empènyer a situar-se en una o una altra categoria i de fer complir uns requisits. Com si l'únic requisit per ser persona i gaudir de la vida que cadascuna triï no hagués de ser només respectar i ser respectada.
No ens podem evaïr d’aquesta realitat social que perdura. Tothom, malgrat intentar que no ens passi, ens equivoquem fruit de la nostra educació i del nostre context social viscut. Caminem per la corda fluixa de la falta de respecte cap a qualsevol tipus de diversitat sense adonar-nos, des del desconeixement de realitats diferents a la nostra. Des de l’egoisme individualista que hem adquirit fruit d’una educació que mai havia tingut intenció de capgirar les injustícies que es cometen contra les diferents diversitats.
Vivim en un món ple d’aquestes injustícies per raó de diversitat no respectada i per desigualtats establertes. Massa sovint, molt greus, tristes i inacceptables. On ser “normal” suposa no tenir problemes. On tenir dificultats, potencialitats, trets diferencials, gustos o formes de fer que no siguin les més adaptades a la normalitat establerta, suposa, habitualment, tenir problemes. Perquè tot està pensat i preparat per a la normalitat imposada, per servir a la majoria. Per allò que tothom ha de ser si s'adhereix al què se’ns empeny i no al què cada persona és o vol ser.
És difícil, som conscients, però a l’escola volem incidir en una educació per la igualtat i la diversitat aïllada d’aquests estereotips i d’aquestes classificacions i obligacions. És difícil perquè l’escola no és impermeable i tota la comunitat educativa portem a la motxilla errades que hem après. És un repte que acceptem i que volem afrontar. Per això aquest és el segon curs que formem part del programa d’Escoles per la Igualtat i la diversitat del CEB i l’Ajuntament i, ara, també d’un programa Erasmus sobre coeducació amb altres cinc escoles i el Centre de recursos pedagògics de l’Eixample.
Seguint amb aquesta filosofia, per Sant Jordi rebrem la visita de persones sordes que ens explicaran contes amb llenguatge de signes. És una diversitat que, de moment, no és present a l’escola i que hem volgut visibilitzar a les criatures. Es tracta d’una proposta que ens va arribar des del grup d’Igualtat i diversitat de la Comissió de treball pedagògic i que ens va semblar molt bona idea i amb un potencial molt enriquidor per a tothom.
Des del mateix grup i amb la col·laboració de l’escola, també ha nascut la nova guia de recomanacions literàries amb respecte a la diversitat que us fem arribar per diferents vies. Una guia amb la que, per segona vegada, s’ha volgut incidir en la intenció de diversificar i tallar una mica amb la perpetuació en la literatura de tot allò que segueix considerant-se “normal”. Així, us volem ajudar a poder triar llibres fora del que, malauradament, encara és habitual i molt majoritari, com per exemple: protagonistes masculins, blancs, de classe mitjana, amb un cànon de bellesa suposadament bonic, amb rols familiars clàssics, sense diversitat funcional, amb estereotips de gènere i amb roba coherent amb tot plegat. El món és molt més divers i molt més ric que tot això!
A l’escola respectem a tothom. Ens respectem mútuament. Exigim que se’ns respecti. I aprenem a respectar quan descobrim que no ho fem prou bé.
