LAIA CAPELLÀ MARÍ
Grup Adults
1. Ens agradaria començar l’entrevista demanant-te quan i com et va començar la curolla pel teatre.
En vaig començar a tenir curiositat quan tenia tretze anys, quan vaig veure que a l’escola hi havia una optativa de teatre en anglès. La vaig provar i em va agradar molt, però després d'aquest any la varen llevar. Quatre anys després, a classe, ens feien fer treballs representant obres de teatre i em va encantar. Aquí ja va ser quan definitivament volia saber com era aquest món i formar-ne part.
2. Quants d’anys tenies quan vares pujar per primera vegada a un escenari? I què hi vares interpretar?
Vaig pujar a un escenari per primera vegada quan tenia uns dos anys a ballar En Joan petit quan balla, però, per a fer-hi teatre, mai hi he pujat. Això sí, la primera obra que vaig fer, als tretze anys, en anglès i sobre un assassinat, la vàrem representar damunt la tarima de la classe.
3. Què fas abans de pujar a un escenari?
Res. Bé, sí, posar-me molt nerviosa. No sé ben bé com calmar-me.
4. Quin és el paper que més t’ha agradat interpretar?
Adela, de l'obra La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca.
5. Quin és el paper que t’agradaria que t’oferissin algun dia?
Doncs, no ho sé, la veritat... però m’agradaria que fos el paper d’una dona que lluita per ella mateixa i no s’atura per res, malgrat les pedres que es pugui trobar pel camí.
6. Et solen encasellar en un tipus de personatge en concret?
No.
7. Prefereixes interpretar personatges reals o ficticis?
M’estim més que siguin reals.
8. Explica’ns una anècdota relacionada amb el teatre que t’hagi passat.
Una vegada estava fent un personatge de cambrera. Era damunt una tarima petita i hi havia poc espai. Dels nirvis, anava molt ràpid d’un costat a l’altre, i en un moment donat em va venir una companya de cara i em vaig pegar un cop al cap amb aquesta nina davant de tot el públic. Em va fer empegueir...
9. Quin és el teu punt fort en el teatre? En què destaques?
Crec que en la improvisació.
10. Et podem veure actuar a Internet?
No.
11. Què significa per a tu el teatre?
És un art en el qual pots expressar les teves habilitats per mitjà del cos i la veu, i una de les coses que hi destaquen és l'expressió dels sentiments, que és una part molt vulnerable de l’ésser humà.
12. Què t’ha aportat el teatre com a persona?
M'ha aportat més seguretat en mi mateixa; és una forma de teràpia, m'ha ajudat molt amb les meves pors.
13. Qui series sense el teatre?
Una persona més incompleta.
14. Estàs d’acord amb aquells que pensen que per a ser una bona actriu s’ha de tenir una determinada personalitat? Per què?
No, perquè cadascú és com és, i aquí hi ha la riquesa. Si això fos cert, seria una manera de dir que segons qui no pot ser-ho, i per a mi el teatre no és això.
15. Actuar a la televisió versus actuar al teatre (pros i contres per a l’actriu o per a l’actor).
No sé molt bé com funciona el món del teatre, però podria dir que un dels contres per a mi és que si enmig d'una actuació et quedes en blanc l'has esguerrada; no pots aturar i tornar a començar, com a la televisió o el cinema. Això sí, un dels pros és que constantment estàs jugant, no sembla que facis feina i, a part, el teatre t’aporta grans coses com a persona. Quant als contres de la televisió, consider que hi miren molt la imatge, has de tenir molts contactes per a treballar en aquest món, i hi ha uns perfils molt marcats a cada projecte i, si no encaixes, no t’agafen. També és una feina en la qual et pots passar mesos de rodatge a un país, o comunitat, que no és el teu, lluny dels teus, i és molt sacrificat.
En general, dels actors professionals (de teatre i de televisió) només n’hi ha un 8% que viu de la seva professió. Un dia poden estar triomfant, que els agafin per a tot i, a l'altre, que no els surti cap feina. És força difícil tenir èxit en aquesta professió, és una vida força estressant. Ara, el pro més important de tots, que lleva molt de pes a allò negatiu, és la passió dels actors que gaudeixen de la seva feina i, per tant, hi lluiten malgrat tot.
16. Tens projectes envers el teatre?
Es podria dir que sí, ara que estic fent teatre i estic tocant amb les mans realment què i com és, si de veritat em segueix agradant i m’engresca, em plantejaria estudiar la carrera d'Art Dramàtic.
17. T’agradaria dedicar-t’hi professionalment?
Sí. M’agradaria molt poder treballar d’actriu, però més aviat en el món de les sèries i el cinema, la televisió. Però ho veig molt negre...
19. La pregunta que no pot faltar en una entrevista: quins tres objectes t’enduries a una illa deserta?
Hahaha... Una cantimplora, una hamaca amb mosquitera i una navalla (i si pot ser el meu ca).