Vivim moments difícils que posen en evidència, més que mai, que estem tots connectats, i que el que afecta uns afecta els altres. Parlem de solidaritat, de por, de moments durs i dramàtics, que obren petites finestres de llum i de repte, oportunitats per créixer, per posar-se a prova, per mirar-se una mateixa, per prendre consciència...
A la Fundació Miranda, la major part de l'Equip tenim un confinament privilegiat, entre cavalls lliures. Això ens diu que els cavalls ens guien allà on els humans podem estar millor.
Veient com segueixen pasturant, en estat d'atenció plena i de presència absoluta, tenim una enorme oportunitat d'emprendre una reflexió profunda, mentre nosaltres ens anem adaptant dia a dia, moment a moment, a noves circumstàncies plenes d'incertesa.
L'evidència que no pots controlar-ho tot, que de fet no controles res, tan sols la capacitat de reconèixer el que és bo per a tu, en quina direcció vols anar i prendre responsabilitat per deixar de ser víctima de les circumstàncies.
Tota crisi és una oportunitat. Oportunitat per acceptar el canvi que ens arriba i que portarà moments difícils, però també la possibilitat de transformar la realitat de cadascú en alguna cosa millor. Cal seguir endavant en la recerca de la felicitat i en el camí de prendre consciència.
A la Fundació, la meva reflexió personal i la de cada membre de l'Equip, ens porta amb força cap a un concepte: Sostenibilitat.
Des del confinament solidari, seguim treballant en l'arrelament del projecte.
Són moments de treballar cap endins, de tornar a l'origen de les coses per fer replantejaments de compromís amb una mateixa i amb el propi entorn, per viure amb més coherència.
Sostenibilitat a tots nivells. La vida en moviment frenètic, la productivitat constant, els desplaçaments, la contaminació, el canvi climàtic... Què volem realment? Què és realment important per a tu? Què puc deixar anar per fer la meva vida més fàcil, més plena?
Ara per sort o per desgràcia, hem de parar. Aprofito la parada per fer-me preguntes com: És així com vull viure? Què em fa feliç i que no? Què és el que realment m'importa? Quines són les persones que estimo?
Quan hi ha dificultats els cavalls s'agrupen. Els ramats s'ajunten per fer-se forts. Algunes vegades fan el contrari, quan el perill és molt concret es dispersen perquè l'enemic no els pugui atrapar. Seguim contemplant-los i aprenent i per això, per aquest 2020-2021 que segurament passarà a la història com l'Any del Coronavirus, estem optant per conservar els tres grans espais naturals que pasturem i deixar un menor nombre de cavalls a cadascun d'aquests espais, amb opcions de rotació entre dues finques a cada territori. Això ens permet reduir desplaçaments, reduir transhumàncies, generar diversitat i aprenentatges, activitats, i fer forts els tres nuclis, reduint despeses sense perdre l'expansió i l'impacte de prevenció d'incendis i tot el que aportem en tot el territori.
Des que va començar el confinament a causa de la COVID-19, com tants projectes i empreses, hem suspès les nostres activitats. Una font important d'ingressos per poder fer front a les despeses de la fundació.
Per sort, el projecte és lleuger i el nostre model promou un paradigma de benestar animal i de no dependència que el fa molt sostenible. Per això val la pena donar-li suport, perquè és viable i sostenible, un bon model de nou paradigma.
No vull pensar en el que passarà i en el que ja passa en el cas d'espais on els animals viuen tancats i desconnectats de la natura, en un model de dependència o de productivitat que ara es posarà en crisi perquè només se sosté, ja fa molt temps, amb subvencions i amb un fort cost mediambiental i per la salut de les persones i la terra.
Quan el març de 2008 vam crear la Fundació Projecte Miranda, no imaginàvem com seria de significatiu l'abast i el sentit del nostre propòsit:
Fundació Miranda, pels cavalls, les persones i la Terra.
Un propòsit arrelat i fort que dóna força al nostre projecte.
Avui i mentre duri el confinament i el seu impacte econòmic, tenim una única base econòmica que fa possible aquest propòsit, la xarxa de suport de Socis i Padrins de la fundació.
Ara et necessitem més que mai i aspirem a seguir creixent en nombre de sòcies i padrines, ara i en un futur, en que la natura serà, més que mai, una font de salut i benestar que podrem compartir amb moltes persones, fins i tot si es troben en moments de dificultat o d'austeritat econòmica.
Pots recolzar la fundació en el Teaming fent una donació d'un euro, fer-te sòcia per 10 euros mensuals o fer una aportació puntual que a més desgrava. Si tens una empresa, la donació es pot fer com a RSC, o si t'animes pots apadrinar un cavall lliure. De qualsevol manera podràs gaudir de la plenitud dels cavalls a canvi del teu suport.
Sortosament els nostres cavalls pasturen en grans espais, que ens permeten, amb pocs diners, sostenir en aquests moments 73 èquids que ens recorden que, com ells, som forts i podem superar l'adversitat.
Afortunadament, la fundació treballa pràcticament amb voluntariat. El meu agraïment profund a totes les persones voluntàries que han posat i posen hores, energia i amor en aquest projecte.
No tenim grans despeses d'infraestructures. Hem apostat per anar lleugers i casa nostra són les muntanyes on és possible La felicitat dels cavalls... a dalt de tot d'un turó...
Això vol dir que la teva aportació es destina íntegrament al propòsit fundacional i no es perd en despeses supèrflues.
Què estem fent en aquests moments per assegurar el benestar dels cavalls, de les persones i la subsistència de la Fundació, essent responsables amb les pautes de sanitat?
Hem reduït temporalment el nombre de persones voluntàries que revisen cavalls diàriament. Estem assumint aquesta tasca les persones fundadores i l'Equip més vinculat. Anem a les pastures i atenem les necessitats específiques dels cavalls i els protocols de salut dels ramats, manteniment de filats perimetrals de les finques, punts d'aigua, etc., d'un en un, amb guants i mascareta.
En cas de necessitat d'alguna intervenció d'emergència, podem participar puntualment de dues a quatre persones, igualment protegides i tenint cura de guardar la distància de seguretat. Cadascú porta i fa servir els seus estris, tenim en compte la desinfecció del material utilitzat o la seva exposició al sol, i les hores de no ús d'aquest material entre persona i persona.
Intentem seguir mantenint la connexió amb la natura i els cavalls com a recurs de salut i imprescindible per les persones confinades a les ciutats o en espais limitats, estant més actives a les xarxes socials amb la campanya Els cavalls entren a casa.
Enviem més fotos i vídeos al grup de padrines perquè, en un moment on tenim totalment limitada la connexió social, volem que el cavall al qual estàs vinculada pugui acompanyar-te i fer-te sentir part d'un ramat. Com els cavalls, som éssers familiars i socials. Ens hem proposat nodrir la connexió en la distància.
Treballem en les propostes d'activitats per aquest estiu a les tres seus o espais dels cavalls: Parc del Garraf, a Coll de Nargó i al Pla de l'Orri.
En la nostra tornada a l'origen, volem donar valor i protagonisme a la seu de la fundació a l'Alt Berguedà, allà on va començar a prendre força la nostra història i on esperem ser a temps enguany, dur a terme els Campaments d'Estiu, retirs de connexió amb la natura i els cavalls, el ja clàssic Un dia entre cavalls lliures i alguns tallers de l'Escola Natural del cavall que tenim previst engegar a la que sigui possible.
De moment, reduirem la transhumància a l'imprescindible.
El moviment transhumant que vam iniciar i que estem fent fa sis anys per diversos territoris del nostre país, a vegades vuit cops l'any, implica que la fundació assumeix la recuperació de camins, tasques exhaustives de producció, tramitació de permisos per poder recuperar una pràctica que no s'entén en el món mecanitzat i hiper burocratitzat que tenim, un elevat risc personal i molta responsabilitat, per fer un moviment que no recolza ningú, tret d'alguns ajuntaments, allotjaments, voluntariat, ADF i persones compromeses.
Com a fundació privada i amb gairebé cap mena de suport a part del que nosaltres mateixes som capaces de generar i les aportacions de sòcies i padrines, avui en dia considerem que no ens correspon assumir aquest pes i que l'heroïcitat i el repte de fer transhumàncies ja l'hem acomplert i amb força ressò mediàtic.
No oblidem l'enorme tasca de prevenció del foc que fem amb els cavalls, amb escàs suport administratiu i a vegades moltes dificultats i sacrifici personal.
És per això que començarem a simplificar la nostra vida i la del projecte, procurant fer-lo fàcil. Perquè això és el que volem respirar i compartir amb qui s'apropi al nostre sistema. Així és com viuen els cavalls lliures!
Per tant, enguany farem una única transhumància de primavera a primers de maig, per acompanyar 30 cavalls de Coll de Nargó al Pla de l'Orri. Segons quins siguin els protocols de la COVID-19, possiblement farem el moviment de manera tancada i amb totes les precaucions.
A partir d'ara, només ampliarem transhumàncies i ocuparem noves pastures allà on hi hagi un suport econòmic i suport de l'Administració per fer-ho.
També aprofitarem per reduir dràsticament els desplaçaments de l'Equip en cotxe, que són una despesa i contaminen, assignant responsables i voluntariat a cadascun dels tres espais que ocupen els nostres cavalls a Catalunya, i treballant més que mai amb la filosofia Km0 i Slow, potenciant a les nostres activitats els productors locals i ecològics, i esbrinant amb curiositat alternatives al que pugui impactar negativament en el medi ambient i en la nostra energia.
Estem molt motivats amb aquesta idea. Així, escoltem, acceptem i fluïm amb el moment que arriba.
Per això i ara més que mai, ens cal augmentar la nostra xarxa de socis i padrins. Amb una aportació mensual mínima tens garantida i coberta la connexió amb un recurs de natura de gran qualitat per compartir amb la teva família i amics, amb la satisfacció de contribuir a fer possible el somni dels cavalls lliures.
Aquest mes de març, tot i les dificultats hem sumat dues padrines!
El que estem vivint posa en evidència que som capaços del millor però també ens mostra que el model de societat que tenim no funciona i que no ens porta a la salut i a la felicitat.
Nivells de contaminació que ja no deixen respirar, l'abandonament del món rural, l'estat dels boscos, els incendis, molts diners gastats absurdament, model consumista compulsiu, addicció a mòbils i xarxes socials, purins que no sabem on abocar, rius contaminats, maltractament en vida d'animals per sobrealimentar amb un producte fruit del patiment i la medicació sistemàtica per a una petita part de la població mundial. L'altra part pateix fam i misèria.
Totes som un, tots estem connectats, això ens recorden els cavalls... una gran manada humana.
Gràcies Socis i Padrins pel vostre suport imprescindible. Cada deu euros és una part de nosaltres que sumada a la resta ens permet sostenir espais de pastura, atencions veterinàries, intervencions de benestar, rescats de cavalls, divulgació i educació, preservació del medi ambient, tasca social amb persones en risc d'exclusió, acció i reflexió de la qual formes part.
Si has llegit aquest text, gràcies per la teva atenció, i espero que tinguis l'impuls de formar part, d'alguna manera, d'aquesta aventura de vida!
Salut, força, creativitat i llibertat. Que el que estem experimentant aquestes setmanes ens inspiri per deixar venir una vida millor!
Rosa Maria Galindo i Solé
Presidenta de la Fundació Miranda