Carta oberta a la comunitat:
Tornem a omplir els graons de colors i vida.
Famílies,
Són dies difícils per a tothom. En més o menys mesura, però difícils per a tothom. No hi ha ningú de la comunitat que no desitgi que tots els riscos quedin minimitzats i que s'acabi el malestar i les preocupacions pels infants i per a tothom qui formem aquesta escola.
Aquest projecte era el somni de l'equip de l'escola. I és un projecte que contempla a tota la comunitat cohesionada dins del Projecte Educatiu, al Projecte de direcció, al Pla general anual i a la revisió d'aquest a la Memòria anual. Un punt que en comptades ocasions havia quedat alterat per assumptes individualitzats, però que ara pateix en conjunt.
La resiliència, l'assertivitat i, especialment, l'empatia, son qualitats i valors que fonamenten necessàriament un projecte on les famílies hi participin d'una manera cordial. I sí, pot ser difícil quan es posen a prova, però cal estirar de la primera per tal que els problemes esdevinguin en una cohesió reforçada i necessària.
Hem de perseguir conjuntament els objectius comuns. Fent-ho cadascú amb les seves capacitats, la seva força i les seves idees. Tot compartit i el màxim de consensuat. Tot amb transparència, donant, rebent, debatent i construint com el que som: persones adultes intel·ligents. Incidint en l'objectiu comú de minimitzar riscos com més ràpid millor i enfocant les forces.
Enfocant en solucions i en el millor pels infants, anem recuperant la resiliència, l'assertivitat va tornant a fer-se servir amb perspectiva i l'empatia és una qualitat verterbradora de relacions constructives que ens torna a envoltar.
Per tot plegat, fem una crida a tota la comunitat. Una crida per tal de recuperar i potenciar valors i unir forces. Per tornar a fer comunitat i recuperar la cordialitat per mitjà de les mans esteses. Per organitzar les potencialitats de cadascú de nosaltres i deixar d'estirar la corda. Per mirar a l'objectiu comú unint les formes de fer i no fer desunint en el camí cap a l'objectiu.
La nostra feina mai ha tingut horari davant la construcció i així seguirà mentre estiguem dins del projecte i sigui logísticament possible. Les portes obertes a les mirades i opinons totes les parts han sigut molt importants i ara sembla que són una mica més tancades. Tornar a trucar a la porta de qualsevol qui tinguem al costat convivint a l'escola, demanar que ens deixin passar i deixar entrar una estona, és ara més necessari que mai per ajudar-nos en el dia a dia.
Els infants són el més important, el centre del projecte i de la comunitat. I no aprenen per adoctrinament sinó per acompanyament i per tot allò bo que els reflectim i decideixen seguir en creure i confiar en nosaltres.
El millor de ser mestre és la reciprocitat d'aprenentatges que hi ha amb les criatures. Veure'ns reflectits/des en elles tal com érem fa molts anys i observar com, en algun moment, ens vam transformar en adults que van perdre una mica de perspectiva en objectius vitals. Objectius com gaudir d'un/a mateix/a, de les persones properes, de l'entorn i de les oportunitats de la vida. Una pèrdua que va donar pas a necessitats menys altruistes, oblidant-nos d'altres que realment importen.
És molt fàcil observar com les criatures es perdonen i segueixen jugant mentre pensem, somrient, que això ho fan perquè són petites i innocents. Mentre internament sabem que nosaltres hauríem defugit tornar a jugar, com a mínim, immediatament. Aleshores, prenent perspectiva, comprens que exemples com aquest són els que ens aportaven aquell gaudi i tranquil·litat emocional que recordem de quan no teníem responsabilitats ni preocupacions. Unes responsabilitats i preocupacions a les que atribuïm la culpa de ja no poder assolir aquell estat emocional dels infants. I comprens que els infants són, sovint, més assertius, tenen més clars els objectius prioritaris de la vida i empatitzen amb les formes d'arribar-hi de cadascú.
Per educar aquests infants que ens ensenyen a ser millors adults, fa falta la contribució de tota la tribu. Per això us demanem, pels infants, ser tribu i seguir pujant graons. No són graons mecànics i els haurem de pujar amb esforç, però això farà que les nostres criatures sàpiguen com fer-ho en el futur.
Aquesta és la nostra responsabilitat i al mateix temps la nostra intenció i sol·licitud cap a totes vosaltres. Mirar cap amunt i seguir caminant plegades amb la vista posada en el novè graó. I en això ens trobareu sempre, fent tot el possible per tal que així sigui mentre ens esforcem en no defallir.
Qualsevol petit gest, que també cal dir que no han deixat d'anar succeint del tot durant els últims dies, serà un pas per a tothom. I pas a pas arribarem a les fites. Arribarem i seguirem mirant al futur mentre tornem a gaudir del present.
Gràcies!
L'equip de l'escola 9 Graons
